Nova sessió de psico...

En la següent entrada voldria parlar de la sessió de psico que vaig dissenyar. Li havia proposat a la mestra de psico que si podríem fer la representació amb un full continu. És a dir, en comptes de cadascú tingui el seu paper, tindríem un grupal que representaria la nostra classe. Ella va acceptar i em va proposar de fer la sessió jo i que ella em guiaria si ho necessitava, vaig acceptar sense dubtar-ho. Llàstima que quan va arribar el dia, ella no va poder venir per que substituïa a una mestra que estava de baixa.

De totes maneres he fet psico i la meva tutora em va acompanyar. Tenia la intenció de fer un circuit amb el material de educació física de l’edifici de primària, ja que el d’infantil és molt escàs. Però com se’ns va retardar una de les entrevistes que fèiem del projecte de millora i no em va donar temps anar a buscar el material. Així que em vaig apanyar amb el de la sala.

La meva sessió estava centrada en dos objectius:

-Desenvolupar les habilitats d’equilibri i control del cos.

-Explorar i conèixer diferents moviments del cos trepant i saltant.

Així que per una banda d’un mòdul allargat que havia se’m va acudir ficar-li petites peces que encaixen perfectament. A la imatge es pot veure millor. En aquest cas es tractava de passar pel damunt sense caure. Per altra banda, vaig ficar unes escales i els hi vaig donar la consigna de que havien de pujar per aquestes i fer diferents salts.

Em va soprendre que va anar molt bé. Voldria focalitzar en un grup de nenes que no feia res més que jugar a mamàs i papàs en totes les sessions de psico. En aquest cas quasi no es varen desprendre del mòdul que havia format amb vàries peces per l’equilibri. El mateix va passar amb el del salt.

                Encara que havia aquests dos petit circuits, els infants tenien llibertat de jugar el que volien. Tinc planejat en la pròxima sessió tornar a posar els dos i afegir-ne d’altres.

Fins aquí avui! 

Fem Ioga!

Aquesta entrada la vull dedicar a la sessió de ioga que vaig fer amb els Xefs. El mateix dia a l’assemblea, després de revisar el que la agenda i saber que faríem ioga, els hi vaig preguntar si sabien que era ioga i per a que servia. Van haver moltes contestacions així com també algunes postures. Vam arribar a la conclusió que ens havíem de relaxar i que qui no fos capaç de relaxar-se s’hauria d’apartar del grup fins que estigui en condicions per fer-ho. La estructura de la sessió va ser la següent:

-Mantra d’entrada.

-Escalfament: respiracions, movem tot el cos, fem el molí amb els braços, movem el coll, mans cap als costat, les espatlles, estirar peus, fem de bebè i girem cap els costats, etc.

-Postures d’animals. Abans relaxant-nos amb la posició pedra els hi dic que s’imaginin que després d’obrir els ulls s’han trobat en una terra que no coneixien abans. Aquella terra estava plena d’animals i mentre deia els animals anàvem fem les diferents posicions. Hem fet la postura del gos, lleó, àguila, papallona, granota, tortuga i cobra. En arribar a la cobra els hi vaig dir que els hi va fer por i que de tanta por varen tancar els ulls i en obrir-los es varen trobar en un altre món.

-Postures d'objectes.

En aquest nou món (anàvem fent posicions de tots els elements que nombraré), feia molt de vent. Vàreu veure un muntanya que el vent no la podia moure, havia arbres que sí que es movien un poc, també havia palmeres, però aquestes el vent si que les movia cap a un costat i cap a l’altre. Els hi vaig dir que en girar-se varen veure el mar i en ell un barco que navegava. Prop de la mar havia un riu que desemboca em aquest, per creuar el riu havia un pont. Els hi vaig dir que ells varen creuar el pont i que allí trobaren una cadira i una taula. Però damunt la taula havia una tetera (aquesta postura ha set la que ha tingut l’èxit més gran en tota la sessió). Els hi vaig dir que servissin el té. Alguns deien que ja se’ls hi havia acabat i jo els hi vaig dir que era una tetera màgica, que mai se li acabava.

Els hi vaig dir que els hi va agradat tant aquest món que no varen poder parar de jugar. Així que vaig aprofitar per introduir algunes postures amb l’escuca de que estaven jugant: triangle, equilibris, balanceig, arc, bebè, bicicleta. Els hi vaig dir que estaven tant cansats que volia descansar i ho varen fer amb la postura de la Roca. Allí és quan vaig aprofitar per introduir un altre Mantra. Els hi vaig dir que mentre estaven descansant escoltaven com una tribu cantava (i sonava el mantra). Vàrem estar uns quants minuts amb aquesta posició.

-Jocs en Parella.

Els hi vaig dir que en despertar-se es varen trobar en mig d’una tribu cantant aquell mantra. I ens seguida varen trobar un amic i es posaren amb ell. Em va sorprendre que els infants en seguida es posaren amb la parella que tenien al costat. No els vaig dir cap altra consigna.

Aquí vàrem fer diferents posicions en parella: “bailarín rey”, el barco en parella, balanceig, esquena amb esquena i ens anàvem inclinant cap un i cap a l’altre. Després jugarem a fonyar-nos els peus també en parella i imitar-se.

-Relaxació.

Per relaxar els infants els hi vaig dir que acabaren tan cansats de jugar amb l’amic/a que s’havien fet que descansaren amb la posició de roca. Allí els hi vaig contar un conte sobre el respecte: una nena volia quedar-se amb el sol i els animals la varen fer veure que això era egoista per la seva part per que tots necessitaven l’energia del Sol. Per acabar i anar a classe vàrem tancar la sessió amb un mantra de tancament. 

La sessió en general ha anat molt bé, encara que he tingut que anotar per la pròxima sessió els següents aspectes:

-          Recordar-los  que es beu aigua i es va al bany abans de començar.

-          Ajudar-los a relaxar-se més i baixar el to de veu. Sent la primera sessió estàvem molt emocionats i excitats, encara que a l’hora de relaxar-se no els hi ha costat gaire.

-          Pulir les postures per que a les fotos m’he fixat que havia algunes que les havia de perfeccionar jo mateixa abans d’ensenya-li a ells. A més fer-los partíceps ja que alguns coneixien algunes postures noves. 

-          Calcular millor el temps. He hagut de reduir algunes posicions i jocs pel temps. Malgrat així he acabat 5 minuts tard. 

Fins aquí avui!

Anem a la Biblioteca!

Ja quan tractavem els diferents tipus de rellotge els infants em varen dir que en volien fer un. Va ser un aspecte que em va cridar l’atenció per que no se perquè, però no m’ho esperava. Vaig cedir i em vaig proposar aprofitar la seva motivació per treballar diferents aspectes. El primer que hem fet i el que vull tractar en aquesta entrada és el de sol. Quan els infants amb les famílies varen portar informació sobre el tipus de rellotge, va sorgir el de sol. Així que jo vaig intentar fer un per que volia que vessin com funcionava. Però amb molta sort vaig trobar una pàgina web que assenyalant la ubicació del lloc on volien posar el rellotge et calculava la longitud i la latitud i et permetia imprimir-lo, en format paper.  

Davant aquest procés vaig pensar: és la meva oportunitat per anar a la biblioteca i que els infants usen Internet amb l’objectiu de cercar informació, així com aprendre el significat d’alguns icones multimèdia. El meu pensament ha estat degut a que a les aules d’infantil no tenim pissarra digital i que la biblioteca és compartida per totes les aules de infantil i primària, per la qual cosa anar-hi no es tasca fàcil. Ha estat un aspecte novedós per als Xefs, ja que almenys des de que havia arribat jo no han anat cap volta. Per una banda tractaríem amb les TIC i per altra la ubicació espacial necessària per fer el rellotge de sol.

Abans de sortir els hi vaig recordar com havíem d’estar tant al passadís com en la biblioteca, tots varen dir i complir: en silenci. Una vegada hem arribat, el projector no va funcionar, mentre la meva tutora elposava en  marxa vaig aprofitar per preguntar-los què era internet i per a que ens podia servir. Les respostes varen ser diverses: per veure fotos, vídeos, per llegir coses...

Una vegada arreglat els hi vaig preguntar sobre com podem accedir a Internet, dos alumnes varen reconèixer Google Chrome, però sense dir el nom em deien el de colors. Entre tots llegirem el nom de la eina. Seguidament els hi vaig preguntar què havíem de posar. Molts digueren: fer rellotge de sol. Jo ja havia anticipat que just ens apareixes la pàgina que jo havia usat i en aquest cas em faltava la paraula clau així que els hi vaig preguntar però de què és el nostre rellotge de cristall? Va ser allí quan em varen dir de paper, hem de posar fer rellotge de sol de paper. Una vegada ens havíem posat d’acord li vaig demanar a un infant que vingués a escriure-hi;em va transmès que sabia usar un ordinador i Internet així que vaig pensar que aniria bé que fos el primer en fer-ho per per donar exemple. 

Una vegada escrit els hi vaig preguntar que veien. Tots em deien imatges i vídeos. Era veritat havia 3 imatges i dos vídeos. Però també havia dues pàgines web que ningú ha sabut reconèixer o almenys posar nom. Així que els hi vaig dir i aquestes dos que són? Una alumna va contestar: ¡es eso lo que necesitamos! Els hi vaig preguntar si volien entrar i tots varen acceptar. En entrar havíem de assenyalar a través de Google Maps la nostra ubicació, és a dir, el cole.

De tota la sessió aquesta ha estat la meva part favorita ja que han fet molt d’esforç per esbrinar on estàvem. He allunyat el mapa i els hi he preguntat que era això: em varen contestar el món, els hi vaig preguntar on estava España i alguns la sabien així que ens vàrem apropar, el mateix ha passat quan els hi he preguntat on estava l’illa d’Eivissa. Després una vegada a la nostra illa apareixen els noms dels cinc municipis, els hi preguntat quin era el nostre i on estàvem. A partir d’allí vaig apropar-me al centre i els hi vaig preguntar on estàvem. Allí varen trobar dificultats però va sorprendre una alumna amb NEE que va contestar "es la parada d’autobusos", i efectivament ho era. Després assenyalant l’ou alguns alumnes varen poder ubicar-se. A partir d’allí vàrem seguir la carretera fins arribar al cole, així ho han fet força bé. Però en arribar els hi ha costat dir quin era exactament ja que justament al costat te l’institut i també la residència, fins que un alumne va reconèixer el pati del infants de primària. 

Allí es varen quedar una mica estancats però no sabien quin costat era el de la nostra classe fins que ho va poder reconèixer la mateixa nena. Em va sorprendre molt!

Finalment varen analitzar i deduir el procés d’imprimir i ja els teníem. Només ens falta tallar-los i donar-les forma! Voldria assenyalar que tota acció realitzada a l'ordinador la varen fer diferents nens que jo nomenava, excepte el fet d'encendre i apagar. Encendre per que el principi no vaig pensar que ho fessin els infants i apagar va ser bàsicament per falta de temps. 

Abans de tornar a classe vaig aprofitar per mostrar algunes fotos de la acampada per recordar tot el que havíem après de la fauna de la nostra illa. Cosa que també els hi ha agradat molt!

Fins aquí avui!, acabo amb algunes imatges usades per recordar el que havíem après de l’acampada. 

Fem pa

Estepa blanca i estepa negra

Pi rodó

Ginebra i ginebrons

Pi allargat

Pou de Baladre

Tipus de pinyes

Arbust d'Estepa

El Kilogram!

Bon dia,

El dilluns d’aquesta setmana la meva tutora em va comentar que el dimecres a les 12 se’n tindria que anar de l'escola per fer unes coses. Justament és l’horari dedicat al projecte, així que em va preguntar si em pareixia bé fer-ho jo. Vaig acceptar sense dubtar-ho. Ella volia tractar el concepte d'1 Kg on ja varem iniciar una conversa la setmana passada. 

                Els dies anteriors li vam estar demanant als pares que ens portessin coses que pesen  1Kg per treballar el pes justament aquest dimecres. La meva tutora em va dir que jo m’encarregaria d’aquesta sessió. Parlant del material de que disposava centre, la tutora em va comentar que tenien una balança. “Perfecte”, vaig pensar, la millor manera de tractar el pes i fer comparacions: que pesa més i que pesa menys. I lo millor de tot, amb una balança també es poden fer equilibris. Això va ser per que el dia anterior revisava el currícilum per detectar aspectes del pes i la seva mesura així com aprenentages anteiors.

                Així que va arribar el dimecres. I la meva tutora em va dir que no trobava la balança que només havia trobat una bàscula. Al principi em vaig quedar una mica bloquejada, però enseguida li vaig comentar que ho faria lo millor que podria. El que sí tenia clar, li vaig comentar, és que volia que a mesura que anéssim pensat els podríem “apuntar” en un full.

                Així que varen arribar les 12, la meva tutora se’n va anar. Vaig anar a buscar els nens del pati i vam entrar a descansar, just en aquell moment va arribar la mestra substituta per acompanyar-me en el moment,  

                La veritat que tot va anar molt bé. Primer de tot vam llegir la informació que havien portat alguns nenes de casa: què és un 1 kg? M’hagués agradat que ho llegeixis ells, però davant la por de no tenir temps ho vaig llegir jo lentament (davant el fet de ser una activitat que m’havia encomanat la meva tutora, em vaig deixar endur per els nirvis, després ho vaig pensar i me’n vaig a penedir per que penso que si ens hagués donat temps que ells ho llegissin). D’aquesta informació vam extraure una dada important: 1kg=1000g. Vaig dubtar sobre si els infants sabien que eren grams i també si coneixien la quantitat 1000. Em van adonar que sí, encara que no tots. 

Després de llegir les preguntes, vam comprovar que tot el que havíem dut pesava 1kg: paquet d’arròs, paquet de llenties, etc. Els infants pesaven les coses i deien la quantitat que veien a la bàscula als seus companys, alguns necessitaven la meva ajuda (primer ho ho vàrem fer d'un en un i després els hi vaig proposar de fer-ho en parelles, va funcionar millor). A mesura que mesuràvem els hi feia preguntes com 978 és 1 kg? em conestaven que no però tenine molt clar que casi, el mateix passava amb la quantitat de 1008grams, deien que no era 1kg per que es passava una miqueta. Altres deien que més o menys sí. 

Després, aprofitant que teníem una bossa de llimons i taronges, els hi vaig proposar pesar coses i fer combinacions per tal d’arribar a 1kg. Així que els hi vaig preguntar que podríem pesar. D’aquí sorgiren diverses combinacions: 3 llimons+4 taronges, paquet d’espirals de 500g amb 1 taronja i 3 llimons. A mesura que pesàvem ho representàvem en un full gran.

Finalment els hi vaig preguntar que més volien pesar, ja que na Lina em va comentar que li agradaria que ells es pessassin i els hi vaig preguntar amb l’esperança de que sorgix la idea. Però la dinàmica va canviar i vam començar a pesar coses de la classe. Davant la gran motivació que tenien per fer-ho vam seguir fins acabar la classe. Em va agradar molt les diferents combinacions que varen haver de fer amb els puzles per aproximar-se a 1kg: al principi es passen de pes, després era massa poc, fins que un nens va decidir que en comptes de llevar un puzle o posar-ne més hauríem de canviar el de baix del per un que pesi menys, i així varen arribar.

Acabo amb la foto de la recollida d’informació.  

Coses que pesen 1kg (ens ha faltat posar el títol)

6 taronges

5 llimones

3 llimones i 2 taronges

3 taronges, 1 llimó i paquet de macarrons

Caixa de les peces de construccions

3 puzzles de la classe 

          

                Fins aquí avui. 

Per què necessita un xef un rellotge?

Bon dia,

Tal com havia comentat a una altre entrada, havia iniciat amb els infants una petita investigació sobre el temps, en concret sobre la mesura del temps a través dels rellotges.

Després d’encaixar la temàtica amb el projecte vaig introduir la pregunta als infants: m’heu dit que voleu fer un rellotge, però com a classe de xefs que som, per què necessitem un rellotge?

Els infants em varen sorprendre. Mentre jo pensava que les respostes sortirien enseguida, em vaig equivocar. I els infants em responien sobre tot “per mirar-lo” o “per mirar quina hora és”, però no varen arribar a contestar-me la pregunta, encara que els hi preguntava per que el volem mirar mentre cuinem.

Davant la dificultat els hi vaig proposar demanar ajudar als pares. Ells varen acceptar. Així que vàrem escriure entre tots la pregunta: per que necessita un xef un rellotge?

Llàstima però, malgrat haver passat molt de temps, només ens varen portar la pregunta 3 almunes. Tot i això, em vaig animar i els vaig reunir per tornar a pensar i plantejar-nos la pregunta. Allí es quan em vaig adonar que encara que no tots els infants varen portar la pregunta, es va notar molt que ho havien parlat a casa. Així que varen sorgir moltes idees, que vam apuntar en un paper i el varem penjar al mural del projecte. El resultat va ser el següent:

Per què un xef necessita un rellotge:

Per saber quan el menjar està preparat

Per a que no es cremi

Per a que no es quedi cru

Per saber quan s’han cuinat menjars com la sopa, la pizza,

Jo en veure que els infants ho havien entès millor els vaig guiar per anar una mica més enllà: què passa si deixem el menjar molt de temps al forn? I si el deixem poc temps?, etc.

Bé, a banda d’aquesta sessió, voldria comentar breument que també vaig preparar una sessió d’anàlisi de la pel·lícula que varem veure: del xef “Ratatouille”, amb preguntes com: com Remi ensenya a cuinar el seu amic, com s’ha de cuinar, qui pot cuinar, etc. (les respotes eren clares a la pel·lícula). També vaig imprimir la cuina de la pel·lícula per analitzar-la. Els infants em varen demanar penjar-la al racó del restaurant. Adjunto la foto:

Imatge de: Pix good

Fins aquí avui!

Participo en la dinàmica general de centre?

Bona tarda.

Participar en la dinàmica general del centre és en certs aspectes una mica complicat. D’aquest tema en parlaré en aquesta mateixa entrada.

El primer que vull assenyalar és la nostra assistència a reunions de claustre. La veritat que és una dinàmica molt interessant, ja que el que fan és (per torns) cada aula explica el seu projecte de treball, el seu desenvolupament i les propostes i activitats que te preparades. Aquesta forma de reunir-se per compartir el desenvolupament d’un projecte fa que et sentis segura i acompanyada. Tothom dona suport a tothom. I en cada projecte de treball sorgeixen noves idees, propostes, opinions, etc. aspectes que ajuden a millorar el procés.

Altres reunions que m’han aparegut molt fructíferes són les d’avaluació: tant genela d’aula com les de racons. Voldria especificar en la de racons, ja que cada mestra va comentar el desenvolupament dels diferents infants que ha tingut al seu racó. Això, per una banda, permet al tutor conèixer altres formes de relació i actuació d’un alumne del seu grup on ell/a (és a dir, el tutor o la tutora) no sigui present. Això permet una avulació dels alumnes per part de tots els mestres del mateix cicle i no només la del propi tutor, que en moltes ocasions pot derivar a prejudicis o etiquetes, encara que sigui implícitament.

El que sí que penso que em manca és tenir una mica més de contacte amb altres persones que col·laborin amb l’escola. En la meva classe per exemple assisteix el mestre d’Audició i Llenguatge però per molt que ho intenti no em dona conversació i per tant compartir les observacions sobre alguns infants se’m fa difícil, en especial a tres dels que s’emporta de l’aula. Però he aconseguit aquesta comunicació involucrar-me poc a poc a les seves sessions, fent-li preguntes o oferir-li la meva ajuda.

Així mateix, també em manca participar i col·laborar amb altres tasques més generals del centre. Als tallers de pasqua per exemple ens varen proposar ajudar amb la decoració del centre però el temps limitat que teníem no ens ho va permetre. A continuació imatges del centre decorat després dels tallers de primavera.

                Espero millorar aquestes dos aspectes en el meu segon període de pràctiques. Fins aviat.

Pel que fa a la psico...

Bona tarda.

                Aquesta entrada la vull dedicar a la psicomotricitat. Vull començar dient que l’aula és molt petita i que el material disponible dona poques possibilitats de joc. Jo fins ara he realitzat tres sessions de psicomotricitat per que la mestra de suport que les realitza no estava. La veritat que m’he trobat amb aquestes dues limitacions: per una banda l’espai i per l’altre el material.

Dues de les sessions simplement vaig preparar la torre i treure el material del joc simbòlic. La tercera vaig preparar amb el poc material que tenia disponible un circuit. A mesura que ho preparava els hi preguntava als alumnes que els hi pareixia. Per a les pròximes vegades intentaré preparar sessions abans d’hora i mitjançant una petita assemblea escalfar i parlar sobre el que volen fer i el que veuen a la sala. El problema és que el temps no dona a més ja que la sessió és de 45 minuts.

Pel que fa a les cointervencions amb la mestra de psicomotricitat són favorables ja que des d’un primer moment compartíem diferents observacions dels alumnes així com altres aspectes de la avaluació. A més, a l’hora de representar, ho fem de forma conjunta. És a dir, una vegada que els infants representen el que han jugat nosaltres apuntem el full el que ells mateixos ens expliquen sobre el dibuix i la sessió de joc.

De cara a les properes sessions després de la setmana santa, voldria presentar altres formes les sessions de psicomotricitat així com introduir altres formes de representació, ja que només es duu a terme els dibuixos en un full. És veritat que li vaig comentar a la mestra algunes altres formes de representar però penso que no la vaig acabar de conveçer.

Fins aquí aquesta entrada!