Moments rutinaris...

Bon dia!

En aquesta entrada voldria comentar com he evolucionat en la meva intervenció a l’aula. Recordo els meus primers dies i com expressava en el blog abans de setmana santa com només havia participat en 2 o 3 assemblees. També recordo com en les assemblees m’estressava per veure si s’asseien tots o si tardaven molt en fer-ho. Amb els dies i fent l’assemblea cada dia (menys el divendres per que anem directes a piscina), la meva por s’ha convertit en tranquil·litat. Així doncs, en compte de revisar si tots estaven asseguts o si havia algú al bany, m’asseia tot d’una que ells ho feien i observava com es distribuïen per el cuc. A més, penso que el fet que ells em veiessin asseguda feia que ella facin el mateix i tampoc els estressava. M’encanta aquest moment d’asseure i veure’l com ho feien ells, com compartien algunes paraules, com s’observaven, m’observaven, etc. un moment que el seguia de comentaris, experiències i aportacions que m’apassionaven.

Després de Setmana Santa la meva tutora em va proposar de fer-ho quasi tot jo, vaig acceptar i he encertat ja que ho he gaudit al màxim. De fet ja programavem juntes. He passat a fer l’activitat de notícies del món, la relaxació després del pati, preparar els nens per a pròximes activitats i fer-los recollir tot.  Torno a destacar el plaer que em provoca passejar-me pels diferents grups de jocs a l’aula o analitzar les feinetes dels infants. Potser un dels objectius principals que vaig tenir aconseguir que molt infants copiessin als companys, volia que deixessin de sentir-se insegurs i confiessin en ells mateixos. Penso que ho he aconseguit almenys en 3. Concreto el cas d’un infant que sempre li “ajudava” la seva companyia (bàsicament li feia). Jo en veure que la situació es repetia molt vaig parlar amb ells. Per una banda, li vaig dir a la companya que en comptes de fer-li li hauria d’ajudar per a que ell també ho sàpiga fer. Per altra banda, li vaig dir al nen que ell també hauria d’aprendre, que si els nens li feien tot ell mai ho sabria fer. Des de llavor, l’infant sempre intenta fer-ho ell sol i en aconseguir-ho ve i em diu: “Mira Zineb! Lo he hecho solo! Sin copiar a nadie!”, a vegades em deien “solo me han ayudado un poquito”. Jo li reforçava molt quan m’ho deia i vaig observar que l’infant va passar a tenir un gran interès per fer les coses ell sol i esforçant-se. Per a mi, veure aquest procés ha estat satisfactori, que a més he hagut de repetir varies vegades brindant ajuda als infants que parlaven a casa seva amb un altre llenguatge.

Racó del Restaurant

Relexació

Potser la diferencia entre l’inici i ara és que em sento molt més segura, sense pors. I això m’ajuda a fer les coses amb tranquil·litat, pensant-m’ho i sobretot sense estressar els infants.

Voldria assenyalar que m’ha cridat l’atenció que moltes nenes no volien jugar amb els nens i viceversa. Un dia vaig haver d’intervenir amb una alumna que comentava que no volia asseure al costat dels nens i que volia anar amb les nenes. Cal defensar la igualtat e gèneres més del que m’esperava. Només això.

Fins aquí avui!!

Segueixo col·laborant!!

Ja des del meu inici de practiques he col·laborat molt amb la meva tutora. Però en aquesta entrada voldria destacar dos.

Per una banda, l’acampada a la Cala de Sant Vicent. Vam anar un dilluns i tornarem el dimarts a les 14:00h. Ha estat una experiència magnífica on la meva tutora ha comptat amb la meva opinió en totes les decisions que s’han hagut d’aprendre. Això m’ha fet sentir-me molt bé.

                El primer dia per la nit, per exemple, ens organitzarem mentre una ajudava als infants a dutxar-se (la mestra de suport), altre preparava els ingredients i jo m’encarregava de que els infants decoressin les pizzes per sopar en petits grups i sense passar-se dels ingredients. No només en aquesta activitats sinó en moltes altres, com per exemple a l’hora de dormir. Mentre una s’anava a dutxar l’altre s’encarregava de supervisar els infants i assegurar-se que a ningú té problemes per dormir lluny dels pares. Adjunto algunes imatges de l’acampada:

Una altra col·laboració que voldria comentar és una de les més recent: obres d’art amb diferents estampacions de verdures i algunes fruites. Aquesta activitat estava en un llibre que he agafat de la biblioteca però l’activitat ha estat idea de la meva tutora ja que ella ho tenia planejat abans de que jo portés el llibre a l’aula. Així doncs mentre la meva tutora preparava i tallava tot el menjar que s’usaria per les estampacions, jo preparava els plats de pintura. Després de que els infants comencin l’obra anàvem comentant sobre ells. Molts ens han sorprès. A més, els que acabaven començaven a fer un mural grupal. I mentre una estava supervisant els infants que feien la seva pròpia obra d’art, l’altre mirava els que estaven fent el grupal, que estava al passadís de fora.

Fins aquí avui!

Cal esforçar-me més en l'organització, ambientació i millora dels espais...

Bona tarda.

                En la següent entrada voldria comentar dos casos el els que he col·laborat en l’organització, ambientació i millora dels espais de l’aula.

En primer lloc, ja des del començament del període de pràctiques la tutora em va comentar que li agradaria distribuir la classe de diferent manera i que si tenia alguna proposta la compartís amb ella. Jo vaig fer un plànol en que li anava a proposar canviar el racó de matemàtiques per la taula on la mestra deixava les seves pertinències. El fet és que abans de comentar-li a la mestra ell m’ho va comentar, és a dir que vam coincidir amb el canvi. El dia següent estava fet.

En segon lloc, un dia parlant de l’agenda del dia, la mestra em va comentar que no la feien gaire vegades per que havia poc temps per fer l’assemblea i aprofitava el temps amb altres aspectes, temàtiques o converses més profitoses. Els hi va proposar als alumnes fer una agenda setmanal en comptes de diària. Ells van acceptar gratament. Jo en aquest cas la vaig ajudar amb la preparació del que seria el plafó per a l’agenda setmanal.

Podria incloure també que la posada en comú en un full entre els alumnes d’una activitat del rellotge la varem penjar al mural del projecte de l’aula. Ells em varen proposar el lloc. Penso que haria d'haver fet que els alumne ho aferressin per ells mateixos, ho tindré en compte per la pròxima vegada. 

Tot això pel que fa a l’aula. Respecte al centre penso que no he fet res fins ara. I per això mateix, considero que és un altre punt on m’he d’esforçar més, ja que penso que estic molt centrada en la meva aula i en ocasions se m’ho oblida la resta dels membres del centre. Espero i tinc esperances que per al segon i últim període de pràctiques hagi millorat.

Fins aquí aquesta entrada. Fins la pròxima.

El dia a dia a la clase dels xefs...

Bon dia.

En aquesta nova entrada voldria parlar de la meva intervenció en la vida diària de l’aula. Vull començar dient que quan fem racons dins l’aula m’encanta passetjar per grups de jocs i observar-los, fer-li preguntes, etc. Em pareix que és el millor moment d’apropar-se a l’infant, conèixer-lo millor  i crear així com enfortir el vincle afectiu amb aquest. Potser al pati és on em manca aquesta observació ja que sempre acabem xerrant amb altres mestres o companyes de pràctiques.

Pel que fa a la meva participació en els moments quotidians potser hauria d’intervenir-hi més. En els moments d’entrada la mestra reb tots els pares i jo si es dona el cas també, però molt poc. El que si que faig és donar al bon dia a tots els alumnes que vagin entrant. Respecte a l’assemblea he de dir que a la meva classe en fem poca per falta de temps i per que les especialitats estan a les primeres hores. Si que es veritat que la mestra quan pot la fa. En aquestes assemblees és on més penso que he de participar, ja que n’he fet poques (crec q entre 2-3 vegades).

El que sí voldria comentar és un moment del dia que és únic i exclusiu en la classe dels xefs i en el que hi participo en moltes ocasions: torrar el pa en la torradora que hi ha classe els bocates. Jo quan vaig començar les pràctiques no torrava el pa, però en un dels dies en que la meva tutora va haver de faltar els alumnes hem varen demanar torrar-lis el pa. Jo no els hi vaig poder negar. Així que des de llavors sempre que puc torro jo el pa. El més curiós és que justament aquell dia els alumnes de la classe paral·lela van decidir demanar-nos si ells també podien torrar el pa, justament el dia que jo començava. Deble treball! :)

Per últim voldria assenyalar els dies de la piscina i altres sortides. La veritat que han funcionat molt bé. Els dies de la piscina, la meva tutora entra amb els infants que naden i jo em quedo amb aquells que no. A vegades juguen joc lliure i en altres casos fem jocs entre tots. A més, és el moment on més contacte tinc amb les famílies que venen a ajudar. En el bus un es seu al davant i l’altre al darrere del grup. Això ho hem fet també en altres sortides i ha funcionat força bé.

Això és tot en aquesta entrada!