El dia a dia a la clase dels xefs...

Bon dia.

En aquesta nova entrada voldria parlar de la meva intervenció en la vida diària de l’aula. Vull començar dient que quan fem racons dins l’aula m’encanta passetjar per grups de jocs i observar-los, fer-li preguntes, etc. Em pareix que és el millor moment d’apropar-se a l’infant, conèixer-lo millor  i crear així com enfortir el vincle afectiu amb aquest. Potser al pati és on em manca aquesta observació ja que sempre acabem xerrant amb altres mestres o companyes de pràctiques.

Pel que fa a la meva participació en els moments quotidians potser hauria d’intervenir-hi més. En els moments d’entrada la mestra reb tots els pares i jo si es dona el cas també, però molt poc. El que si que faig és donar al bon dia a tots els alumnes que vagin entrant. Respecte a l’assemblea he de dir que a la meva classe en fem poca per falta de temps i per que les especialitats estan a les primeres hores. Si que es veritat que la mestra quan pot la fa. En aquestes assemblees és on més penso que he de participar, ja que n’he fet poques (crec q entre 2-3 vegades).

El que sí voldria comentar és un moment del dia que és únic i exclusiu en la classe dels xefs i en el que hi participo en moltes ocasions: torrar el pa en la torradora que hi ha classe els bocates. Jo quan vaig començar les pràctiques no torrava el pa, però en un dels dies en que la meva tutora va haver de faltar els alumnes hem varen demanar torrar-lis el pa. Jo no els hi vaig poder negar. Així que des de llavors sempre que puc torro jo el pa. El més curiós és que justament aquell dia els alumnes de la classe paral·lela van decidir demanar-nos si ells també podien torrar el pa, justament el dia que jo començava. Deble treball! :)

Per últim voldria assenyalar els dies de la piscina i altres sortides. La veritat que han funcionat molt bé. Els dies de la piscina, la meva tutora entra amb els infants que naden i jo em quedo amb aquells que no. A vegades juguen joc lliure i en altres casos fem jocs entre tots. A més, és el moment on més contacte tinc amb les famílies que venen a ajudar. En el bus un es seu al davant i l’altre al darrere del grup. Això ho hem fet també en altres sortides i ha funcionat força bé.

Això és tot en aquesta entrada!