Participo en la dinàmica general de centre?

Bona tarda.

Participar en la dinàmica general del centre és en certs aspectes una mica complicat. D’aquest tema en parlaré en aquesta mateixa entrada.

El primer que vull assenyalar és la nostra assistència a reunions de claustre. La veritat que és una dinàmica molt interessant, ja que el que fan és (per torns) cada aula explica el seu projecte de treball, el seu desenvolupament i les propostes i activitats que te preparades. Aquesta forma de reunir-se per compartir el desenvolupament d’un projecte fa que et sentis segura i acompanyada. Tothom dona suport a tothom. I en cada projecte de treball sorgeixen noves idees, propostes, opinions, etc. aspectes que ajuden a millorar el procés.

Altres reunions que m’han aparegut molt fructíferes són les d’avaluació: tant genela d’aula com les de racons. Voldria especificar en la de racons, ja que cada mestra va comentar el desenvolupament dels diferents infants que ha tingut al seu racó. Això, per una banda, permet al tutor conèixer altres formes de relació i actuació d’un alumne del seu grup on ell/a (és a dir, el tutor o la tutora) no sigui present. Això permet una avulació dels alumnes per part de tots els mestres del mateix cicle i no només la del propi tutor, que en moltes ocasions pot derivar a prejudicis o etiquetes, encara que sigui implícitament.

El que sí que penso que em manca és tenir una mica més de contacte amb altres persones que col·laborin amb l’escola. En la meva classe per exemple assisteix el mestre d’Audició i Llenguatge però per molt que ho intenti no em dona conversació i per tant compartir les observacions sobre alguns infants se’m fa difícil, en especial a tres dels que s’emporta de l’aula. Però he aconseguit aquesta comunicació involucrar-me poc a poc a les seves sessions, fent-li preguntes o oferir-li la meva ajuda.

Així mateix, també em manca participar i col·laborar amb altres tasques més generals del centre. Als tallers de pasqua per exemple ens varen proposar ajudar amb la decoració del centre però el temps limitat que teníem no ens ho va permetre. A continuació imatges del centre decorat després dels tallers de primavera.

                Espero millorar aquestes dos aspectes en el meu segon període de pràctiques. Fins aviat.

Pel que fa a la psico...

Bona tarda.

                Aquesta entrada la vull dedicar a la psicomotricitat. Vull començar dient que l’aula és molt petita i que el material disponible dona poques possibilitats de joc. Jo fins ara he realitzat tres sessions de psicomotricitat per que la mestra de suport que les realitza no estava. La veritat que m’he trobat amb aquestes dues limitacions: per una banda l’espai i per l’altre el material.

Dues de les sessions simplement vaig preparar la torre i treure el material del joc simbòlic. La tercera vaig preparar amb el poc material que tenia disponible un circuit. A mesura que ho preparava els hi preguntava als alumnes que els hi pareixia. Per a les pròximes vegades intentaré preparar sessions abans d’hora i mitjançant una petita assemblea escalfar i parlar sobre el que volen fer i el que veuen a la sala. El problema és que el temps no dona a més ja que la sessió és de 45 minuts.

Pel que fa a les cointervencions amb la mestra de psicomotricitat són favorables ja que des d’un primer moment compartíem diferents observacions dels alumnes així com altres aspectes de la avaluació. A més, a l’hora de representar, ho fem de forma conjunta. És a dir, una vegada que els infants representen el que han jugat nosaltres apuntem el full el que ells mateixos ens expliquen sobre el dibuix i la sessió de joc.

De cara a les properes sessions després de la setmana santa, voldria presentar altres formes les sessions de psicomotricitat així com introduir altres formes de representació, ja que només es duu a terme els dibuixos en un full. És veritat que li vaig comentar a la mestra algunes altres formes de representar però penso que no la vaig acabar de conveçer.

Fins aquí aquesta entrada!

Cal esforçar-me més en l'organització, ambientació i millora dels espais...

Bona tarda.

                En la següent entrada voldria comentar dos casos el els que he col·laborat en l’organització, ambientació i millora dels espais de l’aula.

En primer lloc, ja des del començament del període de pràctiques la tutora em va comentar que li agradaria distribuir la classe de diferent manera i que si tenia alguna proposta la compartís amb ella. Jo vaig fer un plànol en que li anava a proposar canviar el racó de matemàtiques per la taula on la mestra deixava les seves pertinències. El fet és que abans de comentar-li a la mestra ell m’ho va comentar, és a dir que vam coincidir amb el canvi. El dia següent estava fet.

En segon lloc, un dia parlant de l’agenda del dia, la mestra em va comentar que no la feien gaire vegades per que havia poc temps per fer l’assemblea i aprofitava el temps amb altres aspectes, temàtiques o converses més profitoses. Els hi va proposar als alumnes fer una agenda setmanal en comptes de diària. Ells van acceptar gratament. Jo en aquest cas la vaig ajudar amb la preparació del que seria el plafó per a l’agenda setmanal.

Podria incloure també que la posada en comú en un full entre els alumnes d’una activitat del rellotge la varem penjar al mural del projecte de l’aula. Ells em varen proposar el lloc. Penso que haria d'haver fet que els alumne ho aferressin per ells mateixos, ho tindré en compte per la pròxima vegada. 

Tot això pel que fa a l’aula. Respecte al centre penso que no he fet res fins ara. I per això mateix, considero que és un altre punt on m’he d’esforçar més, ja que penso que estic molt centrada en la meva aula i en ocasions se m’ho oblida la resta dels membres del centre. Espero i tinc esperances que per al segon i últim període de pràctiques hagi millorat.

Fins aquí aquesta entrada. Fins la pròxima.

El dia a dia a la clase dels xefs...

Bon dia.

En aquesta nova entrada voldria parlar de la meva intervenció en la vida diària de l’aula. Vull començar dient que quan fem racons dins l’aula m’encanta passetjar per grups de jocs i observar-los, fer-li preguntes, etc. Em pareix que és el millor moment d’apropar-se a l’infant, conèixer-lo millor  i crear així com enfortir el vincle afectiu amb aquest. Potser al pati és on em manca aquesta observació ja que sempre acabem xerrant amb altres mestres o companyes de pràctiques.

Pel que fa a la meva participació en els moments quotidians potser hauria d’intervenir-hi més. En els moments d’entrada la mestra reb tots els pares i jo si es dona el cas també, però molt poc. El que si que faig és donar al bon dia a tots els alumnes que vagin entrant. Respecte a l’assemblea he de dir que a la meva classe en fem poca per falta de temps i per que les especialitats estan a les primeres hores. Si que es veritat que la mestra quan pot la fa. En aquestes assemblees és on més penso que he de participar, ja que n’he fet poques (crec q entre 2-3 vegades).

El que sí voldria comentar és un moment del dia que és únic i exclusiu en la classe dels xefs i en el que hi participo en moltes ocasions: torrar el pa en la torradora que hi ha classe els bocates. Jo quan vaig començar les pràctiques no torrava el pa, però en un dels dies en que la meva tutora va haver de faltar els alumnes hem varen demanar torrar-lis el pa. Jo no els hi vaig poder negar. Així que des de llavors sempre que puc torro jo el pa. El més curiós és que justament aquell dia els alumnes de la classe paral·lela van decidir demanar-nos si ells també podien torrar el pa, justament el dia que jo començava. Deble treball! :)

Per últim voldria assenyalar els dies de la piscina i altres sortides. La veritat que han funcionat molt bé. Els dies de la piscina, la meva tutora entra amb els infants que naden i jo em quedo amb aquells que no. A vegades juguen joc lliure i en altres casos fem jocs entre tots. A més, és el moment on més contacte tinc amb les famílies que venen a ajudar. En el bus un es seu al davant i l’altre al darrere del grup. Això ho hem fet també en altres sortides i ha funcionat força bé.

Això és tot en aquesta entrada!

Inici de les meves sessions d'aula...

Bon dia.

Voldria començar amb aquesta entrada dient que un dels aspectes que més m’ha cridat l’atenció és el temps. No té res a veure amb les pràctiques de l’any passat on havia temps per fer totes les propostes que ens plantejàvem. Enguany, inclús les mestres els hi falta temps, per la qual cosa la oportunitat per platejar activitats i propostes és veu limitada. Això és degut a que penso que la mestra ja va molt justa de temps com per reduir-li amb altres activitats o propostes. Això li vaig comentar a la meva tutora i li vaig proposar que a partir d’ara tot el que faria seria conjunt amb ella, i així poder assolir els objectius que s’havia plantejat a principi de curs.

El fet és que em vaig adonar de tot això quan ja vaig iniciar una investigació sobre el funcionament del rellotge. Va sorgir mentre els infants feien una “feineta” i la tutora els hi va dir “quan el maneta del rellotge estigui al 6 (ho va fer assenyalant) sortirem al pati. Aquell mateix dia la tutora em va deixar amb els alumnes i se’n va anar a fer algunes tasques que tenia pendents. Un alumne va apropar-se i em va dir: “però Zineb, qual de las tres rallitas tiene que estar en el 6”?

La pregunta em va sorprendre, en comptes de respondre-li li vaig preguntar als altres companys i en  comprovar que no ho entenien i que els hi costava molt, els hi vaig proposar si volien investigar el funcionament del rellotge. M’ho varen afirmar tots. Després de pensar-m’ho vaig desanimar-me una mica, ja que encara que l’interès havia sorgit dels infant no estava englobat amb el projecte. Li vaig comentar a la meva tutora i em va dir que no era problema. Que ho treballes amb ells.

Així que vaig començar amb ells un procés d’investigació:

-          Vam començar analitzant el rellotge, les seves part i les funcions de cadascuna. Els infants realitzaven moltes hipòtesis. També vam parlar del us que li donem el dia a dia. Les respostes varen estar força encertades. Davant el dubte de si el rellotge es mou o no, el vam representar en diferents dies i vam comprovar que s’havia mogut.

-          Al dia següent els hi vaig mostrar un rellotge d’arena de 15 minuts i vam fer el mateix anàlisi que l’anterior. Les aportacions ens aquest cas varen ser més escasses.

-          Davant tants de dubtes els hi proposo fer preguntes i cercar informació a casa amb els pares, ells varen acceptar. També els hi vaig proposar fer-ho per grups d’alumnes i els membres de cada grup tindrien la mateixa pregunta. Van preparar tres preguntes per a tres grups. La primera què és una hora, què és un minut i què és un segon (conceptes que han sortir a la conversa). La segona, què son les ratlletes petites del rellotge, i què són les mentes que té (dubtes sorgits dels infants). I la última, quins tipus de rellotge existeixen (en base al de la paret i el de l’arena).  Escrivim les preguntes entre tots. Cada grup estava representat per un color.

-          Els hi mostro un altre rellotge fet per mi però d’1 minut. Els hi pregunto quin tarda més temps per caure l’arena i ho comprovam amb els dos relloges, ja que la meitat deien el de 15 minuts i altre meitat d’1 minut. En preguntar-lis per que creuen que el d’1 minut ha acabat abans arriben a dues conclusions: per que el forat és més gran i que potser té menys arena que l’altre (aportacions sorprenents).

Per tenir la concepció de 15 minuts el usam per fer magdalenes (que necessitaven 20 minuts) i per a la concepció d’1 minut sortim al pati i fem diferent moviments i petit jocs durant un minut.

-          Mostro a classe un rellotge de sol. Els hi pregunto què és. Un alumne els hi explica a tots els altres (donant la casualitat que ja havia cercant amb la seva família la pregunta que li havia tocat: tipus de rellotge). Els alumnes decideixen que volen fer tots tres tipus de rellotge coneguts fins ara: paret, arena i de sol. Apuntem els material que necessitem per fer un rellotge.

-          Posem en comú les preguntes cercades i per grups els hi expliquem als altres companys. Ha funcionat molt millor del que em pensava, de fet la tutora em va comentar “aquest grup necessitava ja fer dinàmiques de gup”.

La veritat que els infant han fet molta feina però el que a mi no em tenia tranquil·la era que no s’englobava amb el projecte. No vaig descansar fins que se m’ha va ocórrer plantejar-los la següent pregunta: necessita un xef el rellotge?. Estam en procés d’investigació d’aquest aspecte, per després de vacances voldria fer amb ells un joc dinàmic pel funcionament del rellotge i complir el que el hi vaig prometre i fer els propis rellotges.

En totes aquestes sessions les he dirigit jo però no ha estat només durant  aquestes, sinó que també en dues ocasions en que la mestra ha tingut que faltar al centre. La veritat que és un grup d’alumnes que no m’ha costat guiar-los i dirigir-los, encara que sempre hi ha petites dificultats amb alguns alumnes en concret. Però, en general és un grup que contesta molt bé a totes les propostes que se’ls hi planteja.

Aquesta entrada se m’ha fet llarga, però tenia la necessitat de extreure aquesta emoció que tenia dins.

Fins aviat!

Començo a col·laborar a l'aula amb bona energia!

 Bon dia.

Ja ha pasat gairebé el meu primer període de pràctiques i el procés en el que m’he adaptat a l’aula així com la cooperació amb la meva tutora no ha fet més que millorar durant els dies.

 

Aquesta entrada la vull dedicar a una activitat del projecte d’aula. Els alumnes de la meva classe són els xefs, i varen decidir que voldrien fer el projecte sobre els xefs. Han fet algunes receptes i en començar les pràctiques em varen comentar que volien fer magdalenes i que estaven pensant com podrien comptar quantes magdalenes necessitaven, ja que cada alumne volia més d’una (comptava pels seus familiars/amics) i també decidiren fer magdalenes a tots els mestres d’infantil. La mestra em va involucrar en la planificació així com en la pràctica: mentre ella dirigia la conversació, jo apuntava la conversa dels infants.

Em van sorprendre les estratègies que cercaven per comptar les magdalenes que necessitaven. Destaco les següents:

-          Seure en taules i comptar taula per taula.

-          Estant al “cuc” (assemblea) comptaríem en ordre quantes magdalenes volíem. Així que si un infant volia 5 el següent si en vol 2 tindria que seguir comptant: 6 i 7. I així successivament fins que ho diguin tots.

-          Comptar de 5 en 5.

-          Comptar de 10 en 10.

La tutora ja em va comentar que la resta de mestres, abans de que nosaltres arriben, li havien aconsellat introduir el fet de comptar de 10 en 10. El fet de que hagi sortit la estratègia per part dels infants ens va emocionar.

Vam dividir la classe en 2 grups: un havia de comptar de 5 en 5 i l’altre de 10 en 10. La tutora i jo ens vam posar d’acord i cada una guiava un grup. Va ser sorprenent com varen comptar de totes les estratègies que havien sorgit i, es clar, varen arribar al mateix resultat. Però va ser més sorprenent encara que se’l hi acudis comptar de 5 en 5 amb les mans de tots, ja que “tenim mans amb 5 dits” (Nen 1).

En acabar, la meva tutora i jo, vam estar parlant sobre les aportacions que han fet els infants, els que han trobat dificultats i els que major idees i/o interès han mostrar. Sincerament ha estat una experiència molt enriquidora i sorprenent per a mi. No hagués pensat trobar als infants de 5 anys amb aquesta capacitat de buscar estratègies per a resoldre conflictes. El que estar clar és que la tutora i la forma de treballar del centre ho ha fet possible,: fer magdalenes ha sorgit de l’interès dels infants i amb la motivació de fer-les estaven tots molt interessats per comptar quantes magdalenes necessitaven i així resoldre el conflicte amb el que es trobaven.

Acabo amb algunes imatges del dia en qüestió i fins la pròxima!