Línia del temps dels nostres aniversaris i Conte d'acomiadament.

Bon dia!

En aquesta entrada voldria parlar del que ha estat una de les meves últimes activitats. Es tracta de la línia del temps. Al principi del període de pràctiques la meva tutora em va comentar que a cada aula te una línia de temps que es va completant amb el transcurs del curs amb dates puntuals. La nostra només tenia dos: l’any en que els nens estaven a tres anys i l’any en que estaven a 4 anys. Així que, després de parlar-ho amb la mestra vaig decidir que podríem fer la data de naixement de tots els infants i penjar-ho per ordre.

Després de pensar com poder introduir-ho amb el projecte vaig aprofitar que un durant una sessió ens vam pesar i els hi vaig plantejar els hi vaig plntejar que si el que més pesava era el més gran. La meva tutora em va dir que aquest aspecte ja ho van treballar l’any passat així que ho vaig reduir i els hi vaig dir que podríem fer una línia de temps del nen o nena més gran al més petit. Els varen acceptar. Era personalitzable i cada nen el decorava i el preparava com volia. Acabo amb algunes imatges.

Per últim voldria comentar breument com m’he acomiadat dels infants. Feia dies que em preguntaven per que duia el mocador i com tenia els cabells. Vaig fer dues coses. Per un costat un joc en que acaba ensenyant-los i per un altre un conte que explicava el per que me’l posava i la meva situació quan era petita, és a dir, quan vaig arribar aquí i em veia diferent dels altres infants.. Aquest últim conte em va agradar molt per que volia que els nens que es sentien diferents es sentissin identificats i els que no per compdre els seus companys, sobretot una nena morena del l’Àfrica. Vaig acabar amb preguntes relacionades amb el respecte, la diversitat i la igualtat.

Fins aquí vull!

Fem els rellotges!!

Bon dia!

Quan vam començar a tractar el temps i els rellotges, els infants varen dur de casa alguns tipus de rellotges en el que destaca el de paret, el d’arena i el de sol. Seguidament em varen demanar fer els tres tipus de rellotge. Vaig estar mirant per internet diferents maneres de fer-ne però volia que ells arribessin d’alguna manera. Els processos de fer cada rellotge varen ser el següents:

-          Arena. Els infants ja havien vist un model ja que jo havia fet un d’un minut per poder comparar-lo amb el de 15 minuts que ja teníem. Així que en preguntar-los com el podíem fer em varen dir els materials que jo havia usat. Com que no sabien el procés exacte els hi vaig proposar d’anar a la biblioteca i buscar-ho a internet. Ells varen acceptar, així que vam anar a la biblioteca i després de decidir què buscar i escriure-ho,  vam veure el vídeo que ho explicava. Seguidament vam comprovar que teníem tot el material necessari que ja havíem apuntat tenint en compte el que jo havia usat i finalment anàrem a classe a fer-ho i decorar-ho. El que no m’ha agradat de l’activitat és que havia algunes coses que els infants no podien fer per ells sols, com foradar els taps per deixar l’arena caure o per exemple forrar les dues botelles bé per tal de que no es desferressin. En acabar l’activitat els hi vaig preguntar els infants que els hi havia agradat i que no. Com que tots em deien que els hi agradava TOT, els hi vaig deixar que pensessin només en coses que NO els hi agradava. Efectivament un nen digué: "a mi lo que no me gustó es cuando hacíais los agujeros porque me aburrí”. La veritat que el comentari em va agradar, ha estat capaç d’adonar-se del que no havia anat bé de l’activitat. Tots els infants varen estar d’acord. Em vaig quedar satisfeta simplement per veure com els infants estaven sent crítics.

Després d’haver fet els rellotges, i en una altra sessió, vam comptar un per un quants de minuts o segons tenia cadascú dels rellotges que havíem creat, recuperant la informació que alguns infants havien dut de casa. Encara que els infants varen acabar cansats preferia fer-ho d'un en un i tots junts per que la satisfacció que mostraven els infants en sortir enmig dels companys i veure com aquests li ajudaven a comptar i escriure el temps del seu rellotge, no tenia preu.

En una altra sessió el que vam fer ha estat ordenar per grups els rellotges, del que tarda més al que tarda menys. El principi els hi ha costat però després ho feren molt bé.

Finalment els hi vaig preguntar per que volien el rellotge d’arena i per a que el farien servir. M’ha sorprès que tots m’ha dit aspectes relacionts amb el temps com per exemple: el posaré i faré voltes a casa. El nen segurament en fer-ho comptarà les voltes que pot fer mentre el rellotge està en marxa.

-          

        Sol. En una entrada anterior ja vaig parlar del procés de cercar com fer el rellotge de sol. Després de imprimir-les els hi vaig preguntar com creien que ho havíem de fer. Varen arribar al procés:

1.       Tallar el rellotge

2.       Doblar algunes parts.

3.       Donar-li forma.

4.       Posar-li celo i aferrar a la finestra.

-          Paret. Aquest ha estat el procés que menys m’ha agradat en els rellotges ja que un dia els hi vaig ensenyar una manera de fer un rellotge de paret amb plat de plàstic a internet i vaig penedir-me. Passant molts de dies, vaig intentar que ells donessin una idea de com podríem fer el rellotge però en varen proposar la del plat de plàstic. Així que va ser el que vam fer. Però aquesta vegada no vam anar a veure cap vídeo i varen tenir cap consigna. El que si vam fer és parlar-ho entre tots i decidir quines coses eren necessàries. Així que van ser dos: els nombres i 3 manetes amb diferents mides. La millor idea per escriure els nombres va ser la d’un infant que ha proposat començar a escriure el 12, el 3, el 9 i el 6. No se si ho ha vist en algun lloc però efectivament és la manera més fàcil per poder distribuir les hores, ja que sinó els infants podrien escriure tots els nombres amuntonats a un costat i deixar l’altre espai buit. Així que la idea de l’infant ens va servir molt. Per últim el varem decorar després de posar-li les manetes. 

Les activitats de fer els rellotges no entraven en la meva programació però he aprofitat la motivació que tenien els infants de fer-ho per introduir diverses continguts com habilitats de psicomotricitat fina (tallar amb tisores, doblar, etc.), la ubicació (cercar per google maps l’escola i així tenir que ubicar-se ells mateixos), comptar i compara (en concret als rellotges d’arena), etc. Amb això m’he quedat satisfeta.

               

Fins aquí avui!

Moments rutinaris...

Bon dia!

En aquesta entrada voldria comentar com he evolucionat en la meva intervenció a l’aula. Recordo els meus primers dies i com expressava en el blog abans de setmana santa com només havia participat en 2 o 3 assemblees. També recordo com en les assemblees m’estressava per veure si s’asseien tots o si tardaven molt en fer-ho. Amb els dies i fent l’assemblea cada dia (menys el divendres per que anem directes a piscina), la meva por s’ha convertit en tranquil·litat. Així doncs, en compte de revisar si tots estaven asseguts o si havia algú al bany, m’asseia tot d’una que ells ho feien i observava com es distribuïen per el cuc. A més, penso que el fet que ells em veiessin asseguda feia que ella facin el mateix i tampoc els estressava. M’encanta aquest moment d’asseure i veure’l com ho feien ells, com compartien algunes paraules, com s’observaven, m’observaven, etc. un moment que el seguia de comentaris, experiències i aportacions que m’apassionaven.

Després de Setmana Santa la meva tutora em va proposar de fer-ho quasi tot jo, vaig acceptar i he encertat ja que ho he gaudit al màxim. De fet ja programavem juntes. He passat a fer l’activitat de notícies del món, la relaxació després del pati, preparar els nens per a pròximes activitats i fer-los recollir tot.  Torno a destacar el plaer que em provoca passejar-me pels diferents grups de jocs a l’aula o analitzar les feinetes dels infants. Potser un dels objectius principals que vaig tenir aconseguir que molt infants copiessin als companys, volia que deixessin de sentir-se insegurs i confiessin en ells mateixos. Penso que ho he aconseguit almenys en 3. Concreto el cas d’un infant que sempre li “ajudava” la seva companyia (bàsicament li feia). Jo en veure que la situació es repetia molt vaig parlar amb ells. Per una banda, li vaig dir a la companya que en comptes de fer-li li hauria d’ajudar per a que ell també ho sàpiga fer. Per altra banda, li vaig dir al nen que ell també hauria d’aprendre, que si els nens li feien tot ell mai ho sabria fer. Des de llavor, l’infant sempre intenta fer-ho ell sol i en aconseguir-ho ve i em diu: “Mira Zineb! Lo he hecho solo! Sin copiar a nadie!”, a vegades em deien “solo me han ayudado un poquito”. Jo li reforçava molt quan m’ho deia i vaig observar que l’infant va passar a tenir un gran interès per fer les coses ell sol i esforçant-se. Per a mi, veure aquest procés ha estat satisfactori, que a més he hagut de repetir varies vegades brindant ajuda als infants que parlaven a casa seva amb un altre llenguatge.

Racó del Restaurant

Relexació

Potser la diferencia entre l’inici i ara és que em sento molt més segura, sense pors. I això m’ajuda a fer les coses amb tranquil·litat, pensant-m’ho i sobretot sense estressar els infants.

Voldria assenyalar que m’ha cridat l’atenció que moltes nenes no volien jugar amb els nens i viceversa. Un dia vaig haver d’intervenir amb una alumna que comentava que no volia asseure al costat dels nens i que volia anar amb les nenes. Cal defensar la igualtat e gèneres més del que m’esperava. Només això.

Fins aquí avui!!

Segueixo col·laborant!!

Ja des del meu inici de practiques he col·laborat molt amb la meva tutora. Però en aquesta entrada voldria destacar dos.

Per una banda, l’acampada a la Cala de Sant Vicent. Vam anar un dilluns i tornarem el dimarts a les 14:00h. Ha estat una experiència magnífica on la meva tutora ha comptat amb la meva opinió en totes les decisions que s’han hagut d’aprendre. Això m’ha fet sentir-me molt bé.

                El primer dia per la nit, per exemple, ens organitzarem mentre una ajudava als infants a dutxar-se (la mestra de suport), altre preparava els ingredients i jo m’encarregava de que els infants decoressin les pizzes per sopar en petits grups i sense passar-se dels ingredients. No només en aquesta activitats sinó en moltes altres, com per exemple a l’hora de dormir. Mentre una s’anava a dutxar l’altre s’encarregava de supervisar els infants i assegurar-se que a ningú té problemes per dormir lluny dels pares. Adjunto algunes imatges de l’acampada:

Una altra col·laboració que voldria comentar és una de les més recent: obres d’art amb diferents estampacions de verdures i algunes fruites. Aquesta activitat estava en un llibre que he agafat de la biblioteca però l’activitat ha estat idea de la meva tutora ja que ella ho tenia planejat abans de que jo portés el llibre a l’aula. Així doncs mentre la meva tutora preparava i tallava tot el menjar que s’usaria per les estampacions, jo preparava els plats de pintura. Després de que els infants comencin l’obra anàvem comentant sobre ells. Molts ens han sorprès. A més, els que acabaven començaven a fer un mural grupal. I mentre una estava supervisant els infants que feien la seva pròpia obra d’art, l’altre mirava els que estaven fent el grupal, que estava al passadís de fora.

Fins aquí avui!

Penjam els murals!

Bon dia!

      Abans de setmana santa havia comentat que m’agradaria millorar en la millora d’espai del centre o d’aula. Fins ara considero que podria haver fet molt més. Però en aquesta entrada voldria comentar una experiència que ha set molt satisfactòria per a mi.

       Es tracta del mural que vaig proposar fer als infants a psicomotricitat. Els infants estaven acostumats a fer la representació de forma individual i li vaig proposar a la mestra de fer una grupal en paper continu. Ella va acceptar sense dubtar-ho. Una vegada fet, el volíem penjar. Parlant-ho amb la tutora decidirem penjar-ho a l’entrada de la classe, és a dir, a fora on penjaven les motxilles.

      Volia compartir aquesta experiència pel fet que veure al moment de sortida als infants contar-li als pares el que havien dibuixat no ha tingut preu. Molts estaven molt emocionats ja que els pares en certa manera es veien "obligats" a escoltar a l'infant, cosa que molts segurament no fan a casa. El problema que vàrem tenir es que el vaig penjar a la barana i amb el vent es va rompre un mica.

      Els infants em varen proposar fer un altra, així que a la última sessió de psicomotricitat el vam fer i els hi he tornat a penjar just el últim dia. Llàstima que no he pogut tornar a gaudir del moment aquest que comparteix l’infant amb la família sobre que havia jugat i que havia fet. Acabo amb algunes imatges tant del primer com del segon mural!

Fins aquí avui!

He millorat en la meva participació en la dinàmica de centre?

Participar en la dinàmica general de centre ha estat l’aspecte que més m’ha costat desenvolupar. En començar les pràctiques vaig pensar que amb el pas dels dies milloraria poc a poc però ara que ja estic quasi al final veig que no.

Em fico a pensar i l’únic que se m’acudeix són les reunions i les festes. Per una banda, les festes s’encarrega la comissió de festes del centre i per això mateix no ens hem arribat a involucrar. Amb això em refereixo que altres mestres tampoc han participat no només nosaltres.

Per altra banda, penso en les reunions. En molts de casos em costava comentar en gran grup. Però que amb el pas dels dies i al final ja em costava menys. Puc resumir-ho en tres aportacions:

-          A una reunió que parlaven de fer el simulacre d’incendis vaig proposar que el primer pis sortissin per la porta dreta i els de la planta baixa de la porta esquerra.

-          A un seminari parlaven de com definirien el centre i la forma de treballar posant paraules claus. Jo vaig proposar l’aprenentatge social i efectivament la varen incloure.

-          En l’últim seminari vàrem presentar el que teníem del projecte de millora. Basat en dues taules (de continguts i l'altre d'avaluació) creades en base a l'anàlisi del currículum i altres fonts d'informació. Allí vàrem parlar entre totes. Vàrem estar escoltades i guiades. Va ser el dia en que més varem “parlar” en una reunió. Abans de presentar-nos parlàrem de que podríem dir cada una per tal de poder participar totes quatre i, per si de cas, no contradir-nos.

Voldria destacar que tenia planejat assistir a la única reunió grupal que sa fet amb els pares dels Xefs però em va coincidir amb altres plans i va ser impossible acudir. Les altres reunions que s’han fet han estat individualitzades amb cada família i per qüestions de privacitat no tenia molt de sentit estar-hi.

Acabo comentant el menjar que vam fer i que han organitzat per acomiadar-se de nosaltres els mestres. Encara que no ha estat una dinàmica per millorar el centre si ha m’ha resultat significant ja que ens transmès que hem set important per al centre en general. Ha estat un dinar proper i informal. La veritat que m’he quedar amb molt “bon sabor de boca” amb el centre i els professionals que hi treballen!

Fins aquí avui!

Què marca el rellotge?

Tot el que havia fet relacionat amb el temps i en concret amb els rellotges havia sorgit de l’interès dels infants per comprendre les manetes del rellotge i el que marcaven. Així que no em podia anar sense analitzar el funcionament del rellotge de la classe. Així que vaig decidir tractar les hores en punt i la mitja. Vaig emprar una capseta que va dur un infant en la que havia varis rellotges dibuixats i que marcaven diverses hores, els vaig fotocopiar i fer targetes.

Eren 6 targetes que marquen hores en punt i 6 que marquen i mitja. Ho vaig fer en dues sessions. La primera els hi vaig dir que tenia 6 targetes i com les podríem repartir si nosaltres érem 24, em varen proposar posar-se en grups de 3 o 4 i així ho vam fer. Els hi vaig proposar que començaria jo, agafaria un targeta (dels originals) i amb el rellotge a mà la marcaria i preguntaria quina hora és i qui la te. I el qui la tindria sortiria a fer-ho i així fins a sortir tots. Ja des de la primera pregunta un infant va contestar en punt i al final els hi vaig preguntar que tenien en comú les hores marcades i em varen dir que la manera gran estava a les 12. La intenció de fer-ho en grup va ser deguda a que h considerava complicat per a ells.

Com que el “joc” no em va agradar gaire per que el veia avorrit i em va donar la sensació que responien de forma automàtica i sense representar-ho mentalment. Així que  vaig pensar per si podria fer algun altre però no se’m va ocórrer cap li vaig proposar als infants que vagin pensant en jocs que podem fer amb el material que teníem. Ells em varen parlar sobretot de tapar els ulls a un i fer-lo endevinar una hora marcada per un altre company.

En base a aquesta idea els hi vaig proposar tornar a repartir però ara no només les 6 de en punt sinó també les 6 de i mitja. Els hi vaig fer la mateixa pregunta de com poder repartir les targetes i em varen proposar un per cada parella. En provar només ens va sobrar una que me la vaig quedar jo i la vaig usar com excusa per començar.  Ara el joc consistia en marcar en el rellotge el que teníem al rellotge però no li podíem mostrar als companys, ells l’havien d’endevinar amb les pistes que li donàvem. Exemple: la maneta gran marca les 6 i la petita les tres quina hora és? I els companys l’han d’endevinar. La veritat que aquest ha funcionat molt millor, els infants s’havien emocionat més, s’han esforçat més, ja que se l'havien d'imaginar i m’han sorprès per que ho han entès millor del que m’esperava, encara que llàstima no tots. Potser també ha estat per que en la segona sessió ho férem amb els rellotges que havien fet junts i en veure el procés i usar-lo els hi motivava més. 

Fins aquí avui!